Blogs

No sé si a vosaltres us passa el mateix, o us passava en el cas dels més grans, però un servidor, quan treia una mala nota al cole, ho passava fatal fins que no arribava el següent examen de la mateixa matèria. Estava ansiós per poder aprovar el que havia suspès, per esmenar l'error i, sobretot, per treure'm el mal gust de boca que sempre et deixa un mal resultat i passar pàgina. Crec que una cosa semblant és el que ha d'estar passant aquests dies Fernando Alonso. Aquesta setmana se li ha d'estar fent eterna, llarguíssima. L'asturià deu tenir unes ganes boges d'aterrar a Monza i demostrar, sobre la pista, el que està repetint per activa i per passiva a cada roda de premsa que fa: que el seu tercer títol encara és possible. Jo, com ell, també penso que sí, que encara el pot guanyar. Amb l'actual sistema de puntuació, a cada cursa acabes amb la sensació que el campió serà un pilot diferent: durant molt temps molts apostaven per Hamilton, després d'Alemanya, per Alonso, en abandonar l'Hungaroring, Webber i en marxar de Bèlgica, molts tornaven a apostar per Hamilton. 25 punts per al guanyador són molts i de la mateixa manera que un 0 es paga caríssim un 25 et dóna molta vida. Dit això, però, li concedeixo a Alonso només una oportunitat: la de Monza. Allí, a ca'n Ferrari, està obligat a fer-ho bé, pràcticament a guanyar. Si no, si no convencen, més val que comencin a pensar ja en el mundial 2011... Necessiten donar un cop sobre la taula, un cop d'autoritat que recordi que encara són allí. Una cursa mediocre enterraria les seves esperances. Necessiten un GP perfecte: estratègies, decisions des del mur i sense errades de pilotatge.

Ara bé, per desastre, el de Vettel. A Monza també poden quedar en no res les opcions de l'alemany. Què en penseu de la seva actuació a Bèlgica??? És un grandíssim pilot, rapidíssim, però encara no ha aprés a viure en aquestes circumstàncies, no ha aprés a ser candidat al mundial. Amb això vull dir, que ha d'aprendre a mantenir el cap fred, a decidir el millor moment per atacar, a esperar les voltes que faci falta per guanyar una posició. Si no calma els ànims, si no venç l'ansietat, els errors que li vam veure a Spa no seran els últims. De jutjat de guàrdia l'envestida a Button i tres quarts del mateix el toc amb Liuzzi. Li toca bronca d'en Helmut Marko.

La visita al temple de la velocitat també serà "local race" per a Toro Rosso. A veure com respon el cotxe d'en Jaume a en aquest traçat tant ràpid -molt bona la seva cursa a Spa, llàstima de la sanció final- i a veure com es comporta el Sauber del Pedro. Per cert, notícies d'últim hora el voltant de l'equip de De la Rosa. Peter Sauber estudia la possibilitat de vendre part de l'escuderia. El multimilionari mexicà Carlos Slim i Nicolas Todt (ART) sonen com a possibles compradors interessats. En tots dos casos ja s'ha parlat fins i tot de noms de pilots (Sergio Pérez, Esteban Gutiérrez, Jules Bianchi i fins i tot Felipe Massa...). Fins a quin punt complica això el futur del Pedro? Què en penseu?

Un altre tema que serà sens dubte motiu de conversa a Itàlia serà la sortida de Massa a Bèlgica. Suposo que ja n'estareu al corrent però per si no heu vist el vídeo, un aficionat va enregistrar com Massa aturava el seu F10 un parell de metres més endavant del que tocava en el seu "slot" a la graella. Charlie Whiting no ho va veure, cap dels altres equips tampoc (no hi va haver cap queixa) i, el més estrany, els sensors que hi ha a cada lloc de la graella no van detectar res estrany. La FIA està investigant què va passar i què es pot fer perquè això no es torni a repetir. El cas és que a Massa no el sancionaran perquè no hi va haver cap reclamació abans de la publicació dels resultats oficials del Gran Premi. Aquest és el link: http://www.youtube.com/watch?v=9kChqJVjp9U&feature=player_embedded

El tema estrella però, tornarà a ser, el de les ordres d'equip. Dimecres dia 8, abans de les rodes de premsa del dijou ja al circuit, Ferrari haurà de donar explicacions a París sobre el que va passar a Alemanya. La Federació vol sentir també els arguments d'Alonso i Massa. Hi aniran físicament o ho faran per videoconferència aprofitant les noves tecnologies???

Ja veieu doncs que la cosa arriba calenta a Monza. S'hi espera un ambient espectacular, amb els tiffosi tenyint les tribunes de vermell... Tinc ganes de fer una volta per les grades, pel merchandising per copsar quines són les sensacions al voltant de Fernando Alonso, si estan contents, si n'esperaven més, si creuen que està fallant massa... Serà interessant!!! Fins llavors!!!

Com han anat les vacances? Jo no em puc queixar. Com diu en Kaktusito, compartint jornades amb moltes mòmies i temples. Un viatge molt interessant. I només aterrar a Barcelona, tornant a carregar bateries amb temes de bàsquet. Primer comprovant que, de mica en mica, es van perfilant les plantilles ACB, i després veient els partits de la selecció espanyola.
A l'ACB veig que, tant Barça com Manresa, han fet pocs canvis, mentre que la Penya, com ja era previsible, ha revolucionat la plantilla. El fitxatge d'en Jordi Trias és, sens dubte, una incorporació perfecte. Però ja tindrem temps de parlar de l'ACB després de Turquia.

El primer que cal dir d'aquest Mundial és que faltaran molts jugadors importants. Per lesió, o bé perquè no hi han volgut participar, la veritat és que el torneig perd una mica d'alicient, que no de competitivitat. Les baixes de jugadors com Kobe, Lebron, Wade...., Ginobili, Kirilenko, Holden, Nowitzki, Parker, Pau, Calderón, Nene...i alguns més, són importants. Crec que, malgrat això, o potser per aquesta raó, el Mundial s'ha igualat. Ara hi ha un seguit d'equips que poden guanyar el títol, cosa que, amb tots els efectius, era només feina d'Espanya i USA.

Veig una selecció espanyola que pot patir en el seu joc interior. Només en Marc té prou cos i pes per enfrontar-se a rivals d'envergadura. És també l'únic que juga d'esquenes a cistella i treu faltes als rivals. Felipe Reyes farà la seva feina, però és "petit" i pot patir contra jugadors més potents. I Fran Vázquez ajudarà molt, però li agraden bàsicament els 2X2, i les pilotes doblades. Respecte a Garbajosa, seria important que les fiqués de tres, per obrir el camp, però el veig lent per marxar dels rivals que, d'altra banda, ja saben quina és la seva especialitat. El joc interior serà un aspecte clau, i no tinc gens clar com funcionarà.

Fins la lesió de Calderón, el perímetre tenia molta entitat. Encara la té, malgrat que Llull (farà les tasques de Calderón, i també d'escorta) no estigui pletòric, i que Raùl López no estarà en forma. Més responsabilitat per Ricky, i crec que ho farà molt bé. Però, a favor d'Espanya, cal dir que la parella Navarro-Rudy és molt potent. No és senzill per cap equip aturar-los. La resta de jugadors -San Emeterio, Llull, Mumbrú i Claver, jugant de tres o de quatre,- complementen o fan d'especialistes, i ho fan força correctament.

La fase prèvia pot ser de tempteig i, com sempre, els encreuaments seran complicats. Potser encara més aquest any perquè, amb tantes absències, hi ha moltes seleccions que poden donar un ensurt a Scariolo, o als mateixos americans.

Què us va semblar USA? La veieu com clara favorita? No trobeu que li falta lideratge i, fins i tot, qualitat en molts dels seus jugadors? Quan els partits siguin ajustats i decisius, cal fer més coses que utilitzar el físic. Contra Espanya, per exemple, van perdre el nord al final, i això que Scariolo no va plantejar cap defensa zonal, suposo que volent, i tot esperant els encontres del Mundial.

Haurem d'estar molt atents a seleccions com Sèrbia, Grècia, Argentina, Brasil o Turquia, ja que tenen jugadors potents i experimentats, i són conjunts molt competitius en situacions límit.

Teniu favorit o favorits? La baixa de Calderón, la trobeu decisiva? Veieu en Marc dominador de la pintura al Mundial? Tenim dies i partits per anar refermant o canviant les nostres intuicions.